divendres, 24 de juliol de 2009

Absinthe

Ja estan acabats!

Avui no és que faci masses ganes de posar-se calcetins de llana, però no podia esperar a fer les fotos.

El patró m'ha encantat, és entretingut i és diferent, està currat. La única cosa que no m'agrada, i és per culpa del meu peu segur, és que sento que el taló té massa poca porfunditat, però segur que s'acaba estirant.
Crec que me'ls estimaré perquè, a part de tondre la bena i preparar la llana, i disenyar el patró, és clar, ho he fet tot jo, jejej. Mireu el cuadre de naixement:

1.Llana pentinada, 2. Llana filada, 3. Llana tenyida, 4. Llana teixida. :D

Aquí no tiram res

Ha arribat el temps de les mores, els abatzers estan carregats de mores negres i vermelles i d'abelles, aranyes i llagosts(com cavalls) que se n'alimenten, aquest no és un fet que em pugui deixar a mi indiferent així que un dia d'aquests que no feia tanta calor (com l'enyoro) me'n vaig anar a passejar i vaig tornar amb mig quilo de moretes negres:

Al Manual de Tietes Naturales diu que donen un color gris blavós amb c.t. i sal comú, evidentment ho havia de provar.

Vaig bullir les mores un parell d'hores, fins que van quedar totes pàl·lides

i l'aigua ben lila i les vaig separar del suc. Hauria estat un pecat tirar les moretes, tan bones que són, així que les vaig triturar, les vaig colar(per treure les pepides) i les vaig tornar a posar al foc amb un munt de sucre per fer una melmelada perfecte per untar al pastís de formatge:

El suc el vaig tornar a posar al foc amb la llana i

haig de dir que en realitat el color és més pàl·lid, però si no s'esvaeix farà un xal bonic.

dilluns, 20 de juliol de 2009

En color

Primer, tints naturals:

100g, 370m, 3 caps, 80% superwash, 20% nylon. L'he tenyida de manera que faci ratlles en teixir-la, amb brots d'abatzer i ferro(aquest cop he anat una mica més alerta amb la quantitat, però segons com la toco em sembla que he tornat a fer llarg, que és una mica aspre), flors d'àbit bort (ammi majus) i arrels de congret d'ase (em repeteixo, ho sé). No en puc estar segura perquè sé que la meva memòria té els seus límits, però em sembla que la part tenyida amb ammi majus era més verda al principi, crec que el color s'ha esvaït una miqueta.

aquí podeu veure l'aspecte de la troca abans de tornar-la embolicar, amb els colors separats.
Aquesta és la troca que vaig filar amb la llana d'ovella menorquina

com m'agrada el blau :)

divendres, 17 de juliol de 2009

Origens III: El primer filat

Ja he pogut filar un parell de mostres de les dues llanes i haig de dir que els resultats m'han sorprès una mica. Aquesta és llana menorquina:

60g, 200m, 3 caps. El fil és irregular, ha estat mala de filar (no impossible, la alpaca em costa més) suposo que per causa del meu cardatge deficient, a més de la poca llargària del pèl; però és tirant a suau, i no és "pelut". Miraré si me'n puc fer uns guants, si no pica massa.
Amb la llana merina vaig fer un petit experiment cromàtic (com he anyorat el blau des que faig servir els tints naturals):

vaig tenyir uns quants flocs de 2 colors diferents i els vaig cardar junts, per mesclar-los. Volia veure si això feia que la llana es veiés verda. El resultat no ha estat potser el que esperava, però és interessant:

20g, 10m, 2 caps. Aquest fil, al contrari que el de la llana menorquina, és molt pelut i...pica! Molt! El podria soportar als peus, a les mans amb prou feines, i de cap manera al coll o a la panxa. Em demano si el problema ve de la part del borralló que vaig fer servir. Estic bastant segura que per aquest fil vaig emprar llana de l'esquena de l'ovella, que està més exposada al sol, i no vaig treure, com s'aconsella, les puntes cremades (és que havien agafat un blau tant bonic...), podria ser això?

divendres, 10 de juliol de 2009

Origens 2.0 I

Dés d'Extremadura ha arribat a través de les molt amables mans de la meva companya de pis i del seu oncle la llaneta de 3 ovelles merines

aquestes no he tingut el plaer de conèixer-les, però sí de tocar i cardar la seva llana, sí, fins i tot cardar ha estat un plaer (aquesta frase m'ha quedat una mica extranya, ho sé...), n'he cardat 30g en 15 minuts, per cardar els 60g de l'entrada d'ahir vaig necessitar 3 dies. Entenc que ningú vulgui la llana menroquina, havent-hi aquestes meravelles. Almenys per filar, per fer feltre podira anar la mar de bé.

Veieu la diferència? El pèl de les merines té una longitud de quasi 30 cm, el de les meves no arriba a 10, i això és només el que es veu.

I aquesta és una comparativa dels 2 cardons, heu d'admetre que en una cosa almenys guanyen les menorquines, la blancor de la seva llana no té rival.
De nou aquest video no l'he fet jo, però és on he après la diferència entre cardar i pentinar, i com es fan els rovings que estic acostumada a fer servir per filar, molt interessant:

dijous, 9 de juliol de 2009

Origens II

Després d'espolsar la materia extranya és necessari escaldar-la per deixar la llana lluent de blanca, es posa dins aigua súper calenta perque es desfaci la lanolina, que és el greix que hi està enganxat (les ovelles no se solen rentar el pelatge regularment amb fructis), és senzill, només cal no deixar refredar gaire l'aigua amb la llana a dins perquè sinó la lanolina es tornaria a depositar. Una altra cosa important, i molt, sobretor perquè facilita les coses a la hora de cardar és conservar la forma dels flocs i no deixar que els cabells s'embullin, això ho he après amb aquesta tècnica tant poc agradable dels errors.

Aquesta és la llana preparada per cardar-la, i això és un video que ensenya com es fa i que evidentment no he fet jo, però m'ha ajudat:


Cardar és un procés llarg i com es diu al video avorrit, no té res de la creativitat que té el filatge. De tota manera, crec que part de la culpa que m'hagi costat tant aconseguir els meus primers 60g és la mala preparació de la fibra (com he dit, s'ha de conservar la forma dels flocs!)

un parell de milions de cardons fan els 60g. No, només 30. No sembla la mateixa llana, eh? Ara, per fi, toca filar!

dimecres, 8 de juliol de 2009

FOs

Alguna cosa s'ha de fer amb els kilos de llana filada a mà que s'acumulen quan una s'envicia:

la lace ribbon scarf la vaig acabar fa setmanes i li he fet un parell de milions de fotos, però en cap he aconseguit retratar els colors bé. Crec que serà una bona bufanda per Menroca. És una llàstima haver d'esperar tant per estrenar-la. Avui el cel està tapat i fa vent, aquests meravellosos dies de pausa em fan més concient de que tenim encara dos llarguíssims mesos d'estiu per davant.

No em vaig poder resistir gaire temps al cant d'amor d'aquesta troca. Boina estil urchin. Podria haver muntat 5-10 punts més, no és que m'estigui petita, però amb un diàmetre una mica major encara m'agradaria més.

Absinthe amb la llana que vaig tenyir amb congret d'ase. Com m'agraden les llanes de 3 caps, queden tan professionals. És clar que això no és el que fa atractiva una troca filada a mà, d'ella se n'espera un aspecte més rústic, l'encant de la irregularitat...no és que aquesta no sigui irregular, però això és un avantatge més aviat dubtós en un filat que ha d'aguantar tant de desgast com el que compon uns calcetins. Però bé, m'agrada com s'està teixint, i l'efecte semisòlid del color també.

diumenge, 5 de juliol de 2009

Origens I

Per comprendre i gaudir plenament qualsevol projecte el millor és seguir el procés des del començament. L'origen en el meu cas és ella:

És una bena de raça Menorca (crec), de pèl curt i no molt suau, però és el que tenia a mà. Avui en dia la llana que tonen els pagesos de les poques ovelles que solen tenir no val res, me'n recordo que mon pare, que va ser pagès fins fa 8 anys, sempre tenia problemes per desfer-se de la llana, les vegades que tenia més sort se l'enduien de franc, i hi va haver anys que la va haver de tirar perquè ningú no la volia. Aquesta opció és la que escullen ara la majoria de pagesos i la llana que vaig aconseguir hauria acabat a les escombraries també si jo no estés tan boja. Haig de dir que després d'haver processat part de la llana, veig que aquesta no és de gaire qualitat, el pèl és curt i està molt, molt bruta

pels comentaris que he llegit de la gent que processa la seva pròpia llana, això és normal en els casos d'ovelles que són criades per la carn, els seus amos no es preocupen pel benestar del pèl com sembla que ho fan els que les crien per la llana. I és clar, això també explica que si hi ha llana de qualitat, que prové de granjes amb milers d'ovelles amb pelatges esplèndids, la de les benes que tenen els pagesos de Menorca perquè facin nèt les pastures després que hi passin les vaques i per fer 4 duros amb la carn no valgui res. Temps enrera, quan les comunitats produïen a escala local gairebé tot el que es consumia aquesta llana també valia doblers, el meu avi explica que quan es moria una bena de mort natural, se'n tonia el cadàver, perquè la llana tenia valor. Ai...! Són aquests petits plaers els que es carrega la globalització i la nostra manera de viure, mai no veiem l'origen.
Després de fotre un capvespre espolsant palla, herba, terra, pedretes, rametes, caquetes, escarabats (!), orugues(!) i d'altres coses que no són llana de la llana, encara hi ha moltes coses que no són llana a la llana, però té més bon aspecte.

Em pregunto què en deuen haver fet de la llana del be de Sant Joan, ell tan nèt i polit.