dimarts, 8 de desembre de 2009

Bobbie

A falta de rematar caps i fer la vorera de l'obertura, un Bobbie:

diumenge, 29 de novembre de 2009

Origens IV: jugant

Després dels primers resultats menys que excitants que vaig obtenir al principi, havia deixat la llana crua una mica abandonada. Però com que no m'agrada donar-me per vençuda en vaig tenyir, cardar i filar amb èxit relatiu un bocinet més


és llana menorquina, que, contra tot pronòstic, sembla la única salvable (la segona oportunitat al merino també arribarà) 20g, 20m, 3 caps. És díficil de filar, perquè el pèl és molt curt, i suposo que perquè tampoc sóc una experta cardant, tot i que de cada cop em resulta més fàcil. Al tacte de les mans no és molt aspre, però no la vull aprop del coll. Potser en podria fer una bossa i feltrar-la, o una estora...qualque utilitat li trobarem.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Purple rain

Aquesta és la darrera troca que he filat, amb llana tenyida per n' Ana de Planeta Piruleta

són 100g de Bluefaced Leicester, 330m, 2 caps. No havia provat mai aquesta raça i val a dir que és suau i fàcil de filar, m'agrada. Probablement acabi sent això, o un altre parell de guants, algú té un patró maco per suggerir?
I això és una preciosa pilota da llana comprada a na Mar,

al tacte també té molt bona pinta, a veure què en farem.

dimarts, 24 de novembre de 2009

La família cochinilla

Fa un temps una persona molt amable i generosa va voler compartir una mica de cuca en pols amb mi. I uns dies enrera (setmanes, el temps ha estat molt humit i les troques han tardat molt a eixugar-se) vaig decidir per fi provar-la. Va resultar ser una sorpresa darrera l'altre. Primer vaig dissoldre la pols amb aigua i ho vaig escalfar, es va tornar un líquid viscós i negre que més semblava petroli que un bany de tint natural, però vaig fer un acte de fe i hi vaig capbussar la primera troca sense mordents. Ho vaig deixar unes hores i quan la vaig anar a pescar vaig trobar una troca lila, per la meva part totalment inesperat. L'endemà el líquid continuava viscós i el color havia passat a verd fosc, vaig pensar "ja està, l'he fet malbé", però tot i així hi vaig ficar a dins un top mordentat amb alum i cremor tàrtar. Al cap de poc de ser al foc la poció màgica va tornar vermella i...líquida :D. El top va adquirir un color fúcsia que, després de veure els resultats de na Penélope, era el que m'esperava en un primer moment. Amb el top el color va quedar gairebé esgotat, però per acabar-lo del tot hi vaig submergir una darrera troca sense mordentar que va quedar d'un rosa delicat.

Aquests són els 3 membres de la família cochinilla, tenyits tots tres amb 10 grams de cuca, potser aviat la podrem ampliar!

diumenge, 22 de novembre de 2009

Saartjes per nens grans

Per ella:

i per ell:

El patró és aquest. Per aconseguir la talla de la noia vaig seguir les instruccions al peu de la lletra, amb llana una mica més gruixuda; per fer les del noi vaig muntar alguns punts més i vaig fer les modificacions pertinents a les passades següents per mantenir la forma de la sabata.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Rubia

Fa 4 dies(el temps vola) vaig tenir l'encertada idea d'anar-me'n d'excursió. Encertada per tres coses: sembla que va ser el darrer dia de bon temps (ha plogut dés de llavors), vaig trobar una gran font de congret d'ase i m'ho vaig passar molt bé.
El congret d'ase, raspeta, aferradissa, roja, rogeta... o rubia peregrina en nomenclatura científica, és una germana de la rubia tinctrum , com en el cas d'aquesta, es poden fer servir les seves arrels per tenyir fibres naturals de color rogenc. És una planta enfiladissa i perenne, no mor i ens deixa amb les estacions sinó que un cop ha arrelat continua creixent i fent-se forta durant tot el temps que li permeten les circumstàncies que l'envolten. La part que es troba fora de la terra s'enfila als arbres o s'estén pel sòl; la que es troba a dins té la mateixa esma i s'escampa gairebé horitzontalment per la zona més superficial creant una xarxa d'arrels de les que broten branquetes que s'obren pas fin la superfície i donen lloc a les plantes que veiem. Jo crec que la part que més es desenvolupa són les arrels, de fet és difícil a vegades distingir una planta jove d'una de vella només per la part que es troba fora de la terra, les plantetes que veus poden haver nascut d'una arrel vella o d'una llavor caiguda la tardor passada. Però les arrels bones són les que tenen almenys 3 anys, les joves són massa primes i se'n necessiten un munt per fer una tintada. La clau per trobar les arrels gruixudes és això:

una branca amb pell de color crema, arrugada, que per dins és verda, si está fora de la terra i vermella si està dins. Si l'estires trobaràs la gran arrel. És el senyal.
Aquí creix pertot, voreres de camins (se la sol veure treure el cap per entre les pedres de la paret seca), boscos de tot tipus, jardins...La que jo vaig trobar era a un bosc de pins, una clariana amb un munt de branquetes blanques i arrugades, el més meravellos és que les arrels no estaven enterrades a la terra sinó només sota la fullaraca dels pins! Només vaig haver d'alçar el gruix de fulles caigudes els darrers anys per obtenir-ne un bon grapat.
Altres cosets que vaig trobar:

Arboces. En volia fer conserva, però ens les vam acabar menjant crues.

Mallorca. Hi ha dies ques es veu millor, us n'he resaltat la silueta perquè en una foto tan petita no s'aprecia. A mida supergran es veu també un vaixell arredossat entre les dues illes.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Roseta

Fa un parell de mesos vaig posar a fermentar el que vaig dir que seria el meu darrer carregament de Xanthoria Parietina. A començament de mes ja la impaciència em va vèncer i vaig abocar el fruit de la fermentació a dins d'un poal, hi vaig afegir llana mordentada amb alum i cremor tàrtar, ho vaig tancar dins una capsa de cartró que vaig tancar dins una habitació a les fosques i me'n vaig oblidar fins que fa un parell de dies ma mare va olorar el ferum de la putrefacció que havia afectat el líquen. El líquid i la llana tenien un color marró que concordava prefectament amb l'olor que feia el conjunt, però després d'esbandir la fibra amb abundant aigua clara va sorgir el color rosa esperat.

No és gaire intens, però és bastant acceptable. Es pot ben dir que la clau era la foscor.

Aquí surt al costat d'un altre bocí de llana tenyida amb menta borda en flor(color interessant, també) i llana sense tenyir.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Mushrooms!

Així és com ha quedat la llana tenyida amb Omphalotus Olearius, 20g de bolet sec per 25g de llana:

Crec que no caldrà que en torni a collir, de bolets d'aquests.
Top tenyit amb tints àcids:

100g, 100% merino, no fa llarg de bonic, a més ha quedat una mica endrapat.

dijous, 1 d’octubre de 2009

L'aigua de la vida

Més que no la primavera és el despertar de la natura després del fred de l'hivern, la tardor és el despertar després de la calor que tot ho crema de l'estiu. Així que passades les primeres plujes, ja és hora de tornar a recórer el camp a la recerca de la planta tinctòria promesa! Bé, en la meva primera excursió el que he trobat han estat bolets

crec que no hi ha gaire discusió sobre el seu nom, aquest cop es tracta quasi segur d'Omphalotus Olearius.

jo tinc la impresió que amb una carn tan ataronjada algun color ha de donar.
Sempre que surto al camp em sorpen més el quei hi trobo, no és que vulgui tornar a parlar de com ha canviat la meva visió de la natura des que m'he posat a investigar les plantes per les seves propietats tinctòries, però vaig trobar en el llibre Craft of the Dyer, de na Karen Leight Kasselman, aquest passatge que parla d'aquest canvi, i és tan recomfortant sentir-se acompanyat, que el volia compartir
"Dyers develope an intuitive interest in and concern for the environment.[...]
The dyer begins to sense the seasons, interpret nature's whims, and respond to the subtleties of natural change and renewal. Powers of observation seem enhanced. The senses seem more attuned to colours, smells and textures..."
És que és ben veritat.
Fa una setmana vaig començar un experiment de "compost dyeing", és una cosa que vaig llegir a Raverly (com no), i em va semblar interessant. Consisteix a deixar podrir coses (fulles, pells, liquens...) sobre el teixit de manera que aquest quedi pintat amb els fluids que es deixin anar. Per provar-ho vaig fer un full de feltre amb la santa llana de les ovelles merines, hi vaig colocar el que tenia a mà per damunt, ho vaig ben amarar i embolicar amb film de plàstic

No han passat gaires dies i els líquens, almenys, han començat a fer la seva feina

Ho deixaré fer almenys un mes més, a veure com acaba.
I aquest és l'emigrant

Algú em pot explicar com s'ho fa una pada, caragol de mar... per arribar al bosc, encara que aquest es trobi a menys d'un km de la platja? I estava ben viu i xelestre caminant per la foresta (rodolí!). O és que és algun tipus de cargol terrestre? O és normal en els cargols de mar aquest peregrinatge? Llum siusplau.

dimecres, 30 de setembre de 2009

Colonnade

Amb la troca tenyida de mores i una altra de Lorna's laces que tenia de feia temps m'he fet el Colonnade shawl de knitty



M'ha faltat una altra troca de la llana pintada, així queda una mica curt, però bé, és un projecte rápid i que té la seva gràcia.

dilluns, 28 de setembre de 2009

Feinetes

Primer un parell de llanetes:

100% superwash, 100g, 210m, 1 cap.

100g, merino, 130m, 2 caps. Aquesta és la llana que vaig tenyir amb les mores.
Xalec:

serà per la meva germana, aquí ens l'ensenya ma mare, que té millor tipet que jo :). La llana és Katia austral, m'agrada bastant, per ser 50% acrílic és molt suau i encara que la torsió sigui cable, una volta teixida no es nota. A la banda li volia fer un detallet amb tornelles, m'hi vaig rompre el cap pensant, però al final li vaig posar aquestes figuretes ben senzilles que no acabo de decidir si queden ridícules o no. No ha quedat ni molt bé ni molt malament.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Jenny

Com passa sempre (ja em començo a conèixer) he acabat perdonant el fruit de les meves agulles per haver nascut tan per sota de les expectatives i potser l'he començat a estimar i tot. M'he alegrat de saber que no sóc la única a qui li passa, la mava tia broda, i fa gualdrapes, diu que sempre que n'acaba una pensa "oh, que lletja que és", però despés quan la veu al cavall a les festes pensa, "mira, fa el paper". Aprendre a estimar és un porcés. És curiós com podem ser els nostres crítics més severs i també els fans més entregats. Les coses que fem són els nostres fills, ho som tot per ells. Prou tonteries.
Aquí vos presento el meu nou jersei per l'hivern:

el model és el meu germà, la meva idea era que em fes ell les fotos a mi, però diguem només que es defensa millor a l'altra banda de l'objectiu (clar, com que és tan guapo). A que li escau?

Així és com em queda a mi.

Està inspirat en aquest jerséi que porta la Jennifer (d'aquí el seu nom) per ensenyar una de les seves meravelloses faldes. No han quedat massa semblants. El seu té caputxa, la butxaca ocupa tota la davantera (però fer-la només a la part del punt de cel·la concordava millor amb la meva concepció de l'univers), i els creuats són una mica diferents.
La llana que he emprat és Katia Sport, la que vaig comprar aquí. N'he gastat 5 troques, i l'he teixit amb agulles del 4.5. La unió entre les solapes del coll i el cos és que el pitjor m'ha quedat, encanvi estic més orgullosa de la butxaca! l'he feta d'una manera senzilla que ha resultat en un acabat molt net(per estar fet meu).

dimarts, 25 d’agost de 2009

De cara el fred

Ara que encara fa calor cal començar a preparar-se pel fred. Seguint el meu propi consell a finals de juliol vaig començar un jersei ben calentet, del que us en vaig ensenyar una petita foto en una entrada anterior. El diseny és només mig meu, l'altre mig (o més) copiat, però me les vaig ben enginyar per ficar-hi la pota. Encara no està acabat i ja crec que serà una d'aquelles peces que costarà una mica de temps arribar a estimar. Així que deixarem de banda per una estona les idees pròpies i cercarem per la xarxa una aposta més segura. Del que s'ofereix per la nova temporada la única cosa que em va entrar per l'ull des del començament és això:
Anhinga, de na Norah Gaughan. Ella és una de les meves disenyadores preferides, potser no per la innovació en les tècniques o perquè els seus disenys siguin divertits de fer, que també (això és més cosa de na Ysolda); són més del tipus que els veus i et ve de gust posar-te'ls. Aquest model però, no sé si arribarà a les meves agulles, i mira que m'agradaria, he estat mirant on podia comprar el llibret i sembla complicat aconseguirlo sense pagar la mateixa quantitat pel llibre que per les despeses d'enviament, i 20 euros per un patró...si de cas el copiaré.
Parlant de na Ysolda, ha disenyat una jaqueta que tant fa ganes de teixir com de posar-se. Per mi és el millor model de la revista, aquest número de Twist no és el meu preferit. I si anessim enrea en el temps? Deu haver arribat ja l'hora de fer el wisteria? Resulta que és un patró que al començament m'agradava molt, però ara ja no tant, i això que és ben bonic.
Tampoc em fa ganes de tirar coets la nova col·lecció de Drops, no ho sé, em sembla que es repeteixen una mica. Aquest té possibilitats

El dibuix del coll m'agrada, ja ho crec, és molt continu, de lluny sembla neu que cau, com si tingués moviment. I aquest?

no és del tot el que cercava...
Del mateix estil hi ha el dels mussols! Si me'l fes, però, faria la forma de la cintura als costats, feta darrera em recorda massa al floc d'un corset, és una cosa que ja no em va agradar d'aquest model des del principi. De la mateixa disenyadora, un altre de ben simpàtic. Tot i que les nines tenen una cosa que.... no ho sé, em sembla que jo no els hi faria ni ulls ni boca.
Potser aquest de Knitscene?
Se m'han acabat les fonts de patrons, cert que encara falten un parell de revistes per sortir... alguna suggerència? I del que he proposat, què us agrada més, què hauria de teixir perquè m'abrigui a l'hivern?

dissabte, 8 d’agost de 2009

Com a nata


El taronja és un líquen, el pruna és anchusa tinctoria i el gris-blau-verd(no, NO és blanc) és xanthoria parietina, el darrer intent fins ara, és que sembla inútil intentar conservar el rosa, no pot veure gens de sol si no es torna d'aquest color. El que serà el darrer intent definitiu si no baraten les coses(aquest cop la tinció es farà dins una capsa pintada de negre) el tinc fermentant, no en volia fer cap més pot, però van pintar una casa de la plaça i abans de fer-ho la van pelar, de calç vella i de líquen que havia decidit establir-s'hi, quan el vaig veure tirat en terra no vaig tenir cor per deixar-lo allà.

És que aquest bitxo creix per tot, no m'extranya que funcioni tant malament (llei de Murphy).
I mireu que acabo de desclavar del matalàs:

Aeolian shawl, amb llana filada a mà i tenyida amb fulles d'arboç. Fa 4 mesos que el tinc acabat, però em vaig acabar el fil just abans de la darrera passada, vaig escolir un fil blanc pensant que ja ho tenyiria, però ha estat més difícil del que em pensava (ai, si l'hagués tenyit abans de teixir...!Però no vaig voler esperar que s'eixugués per acabar el xal, ejem), em vaig carregar el color de l'arboç per el camí i tot. Al final l'he deixat així, ni de lluny perfecte, però jo sóc molt conformista. I tindria fàcil solució, desfer la darrera passada, que a més em va quedar malament, el tancament massa fluix, però...

dimarts, 4 d’agost de 2009

Cartera de feltre

Per sort, es poden fer més coses amb la llana verge a més de filar-la:

m'ha quedat una mica xorca, les voreres no són llises, la cremallera està una mica mal cosida, i és una mica curta,

la butxaqueta és una mica alta, a la part central exterior els colors es van mesclar més del que tocava i van fer una taca fosca...però em servirà fins que me n'aconsegueixi fer una de millor :)!

(veieu el troset de palla engastat a la part esquerra? Com n'és de difícil desfer-se de tota la matèria vegetal)
També he començat un petit projecte de calça de cara l'hivern que cada vegada queda més aporp

els punts són molt senzills, però és de les coses més enredoses que he fet.

divendres, 24 de juliol de 2009

Absinthe

Ja estan acabats!

Avui no és que faci masses ganes de posar-se calcetins de llana, però no podia esperar a fer les fotos.

El patró m'ha encantat, és entretingut i és diferent, està currat. La única cosa que no m'agrada, i és per culpa del meu peu segur, és que sento que el taló té massa poca porfunditat, però segur que s'acaba estirant.
Crec que me'ls estimaré perquè, a part de tondre la bena i preparar la llana, i disenyar el patró, és clar, ho he fet tot jo, jejej. Mireu el cuadre de naixement:

1.Llana pentinada, 2. Llana filada, 3. Llana tenyida, 4. Llana teixida. :D

Aquí no tiram res

Ha arribat el temps de les mores, els abatzers estan carregats de mores negres i vermelles i d'abelles, aranyes i llagosts(com cavalls) que se n'alimenten, aquest no és un fet que em pugui deixar a mi indiferent així que un dia d'aquests que no feia tanta calor (com l'enyoro) me'n vaig anar a passejar i vaig tornar amb mig quilo de moretes negres:

Al Manual de Tietes Naturales diu que donen un color gris blavós amb c.t. i sal comú, evidentment ho havia de provar.

Vaig bullir les mores un parell d'hores, fins que van quedar totes pàl·lides

i l'aigua ben lila i les vaig separar del suc. Hauria estat un pecat tirar les moretes, tan bones que són, així que les vaig triturar, les vaig colar(per treure les pepides) i les vaig tornar a posar al foc amb un munt de sucre per fer una melmelada perfecte per untar al pastís de formatge:

El suc el vaig tornar a posar al foc amb la llana i

haig de dir que en realitat el color és més pàl·lid, però si no s'esvaeix farà un xal bonic.

dilluns, 20 de juliol de 2009

En color

Primer, tints naturals:

100g, 370m, 3 caps, 80% superwash, 20% nylon. L'he tenyida de manera que faci ratlles en teixir-la, amb brots d'abatzer i ferro(aquest cop he anat una mica més alerta amb la quantitat, però segons com la toco em sembla que he tornat a fer llarg, que és una mica aspre), flors d'àbit bort (ammi majus) i arrels de congret d'ase (em repeteixo, ho sé). No en puc estar segura perquè sé que la meva memòria té els seus límits, però em sembla que la part tenyida amb ammi majus era més verda al principi, crec que el color s'ha esvaït una miqueta.

aquí podeu veure l'aspecte de la troca abans de tornar-la embolicar, amb els colors separats.
Aquesta és la troca que vaig filar amb la llana d'ovella menorquina

com m'agrada el blau :)

divendres, 17 de juliol de 2009

Origens III: El primer filat

Ja he pogut filar un parell de mostres de les dues llanes i haig de dir que els resultats m'han sorprès una mica. Aquesta és llana menorquina:

60g, 200m, 3 caps. El fil és irregular, ha estat mala de filar (no impossible, la alpaca em costa més) suposo que per causa del meu cardatge deficient, a més de la poca llargària del pèl; però és tirant a suau, i no és "pelut". Miraré si me'n puc fer uns guants, si no pica massa.
Amb la llana merina vaig fer un petit experiment cromàtic (com he anyorat el blau des que faig servir els tints naturals):

vaig tenyir uns quants flocs de 2 colors diferents i els vaig cardar junts, per mesclar-los. Volia veure si això feia que la llana es veiés verda. El resultat no ha estat potser el que esperava, però és interessant:

20g, 10m, 2 caps. Aquest fil, al contrari que el de la llana menorquina, és molt pelut i...pica! Molt! El podria soportar als peus, a les mans amb prou feines, i de cap manera al coll o a la panxa. Em demano si el problema ve de la part del borralló que vaig fer servir. Estic bastant segura que per aquest fil vaig emprar llana de l'esquena de l'ovella, que està més exposada al sol, i no vaig treure, com s'aconsella, les puntes cremades (és que havien agafat un blau tant bonic...), podria ser això?